Escollir el format
No triïs només el fitxer més petit: decideix quina informació visual s'ha de conservar. Un PNG amb logotip, icona o vores semitransparents necessita canal alfa; JPEG no en té i omple la transparència amb un fons visible. Mantén PNG per a gràfics simples o prova WebP si cal transparència amb menys pes. Una fotografia sense alfa acostuma a funcionar en JPEG o WebP. Desa l'original, perquè una miniatura, una impressió i un adjunt no tenen les mateixes necessitats de qualitat ni compatibilitat.
Prova amb PNG transparent
Fes servir un PNG amb ombra suau sobre fons transparent. Anota amplada, alçada i bytes. Exporta PNG sense canviar mida i també WebP. Mira cada sortida sobre fons blanc i fosc: així apareixen halos, rectangles opacs i vores trencades. No facis servir JPEG si la transparència és necessària. Si cal JPEG, fixa el color de fons expressament i comprova que forma part del disseny. La vista prèvia no basta; baixa el fitxer i obre'l també en un altre visor.
Prova amb una fotografia
Tria una còpia amb degradats, zones fosques, fulles, línies i text petit. Converteix-la a JPEG o WebP amb qualitat intermèdia i compara al cent per cent. Revisa cel, pell, lletres i vores rectes per detectar blocs, bandes o pèrdua de detall. Confirma dimensions i relació d'aspecte, i anota els bytes d'origen i de sortida. Una reducció és útil només si la imatge continua sent correcta a la mida i distància reals de visualització, no perquè mostri un percentatge atractiu.
Cinc comprovacions
Abans de lliurar, verifica dimensions, alfa, color, qualitat visual i pes. Mantén la proporció tret que el retall sigui intencionat; prova la transparència amb fons contrastats; compara to i contrast amb l'original; amplia detalls i mira l'arxiu a la mida d'ús; compara bytes sense acceptar una reducció que difumini un logotip o text. Repeteix amb un altre format o qualitat quan una comprovació falli. Guarda format, dimensions, qualitat i mida final per poder reproduir la decisió.
Pèrdua i metadades
JPEG i moltes opcions de WebP són amb pèrdua. Cada exportació torna a codificar píxels, de manera que repetir conversions acumula artefactes: genera les variants finals des de l'original. El canvas del navegador pot modificar o ometre orientació EXIF, data, GPS, perfil de color i copyright. No assumeixis que convertir elimina dades sensibles ni que les conserva; inspecciona la sortida quan importi. La guia EXIF tracta la revisió i la confirmació de metadades; convertir i eliminar informació són tasques diferents.
Memòria i formats compatibles
El navegador pot tenir simultàniament el fitxer original, píxels descodificats, canvas i sortida. Una foto d'alta resolució pot ocupar molta més memòria que al disc, especialment en mòbils. Prova una còpia, redueix dimensions abans de lots grans i atura't si el dispositiu deixa de respondre. Aquesta eina admet JPG, PNG i WebP; HEIC, TIFF, RAW, fitxers amb capes o SVG animat poden requerir programari especialitzat. Consulta les guies d'optimització i EXIF per decidir les comprovacions següents.
Descarregar i revisar el fitxer real
La previsualització serveix per orientar-se, però no substitueix el fitxer que es lliurarà. Descarrega la conversió i obre-la en un segon visor. Confirma format, amplada, alçada i proporció; posa els gràfics transparents damunt de fons clar i fosc; i compara una fotografia amb l'original a mida d'ús i al cent per cent. Les bandes en un cel, el text poc nítid o els contorns amb blocs poden no aparèixer en una miniatura. Anota mida final, format i qualitat. Si un canvi de pes no manté el detall necessari, torna a l'original i ajusta el paràmetre en lloc de tornar a comprimir la còpia.
Conservar l'original i el context
Guarda sempre la font sense modificar juntament amb les variants publicades. Així podràs crear una mida nova o corregir un color sense acumular les pèrdues de diverses exportacions JPEG o WebP. Si la imatge té valor editorial, comercial o legal, revisa també perfil de color, drets i metadades amb l'eina adequada. Convertir no garanteix que EXIF, GPS, dates o copyright s'hagin conservat o eliminat: cal inspeccionar la sortida. El procés local evita una pujada durant aquesta operació, però no converteix automàticament un arxiu en adequat per a qualsevol destinatari ni substitueix un arxiu de fonts responsable.